Fixem-nos en aquest vídeo del Telenotícies:
Breu context sobre aquesta espècie
Recentment s’ha detectat la presència del blet del panís (Amaranthus palmeri) a zones agrícoles d’Espanya i altres països de la conca mediterrània (Xipre, Israel, Itàlia, Grècia, Turquia i Portugal).
Es tracta d’una espècie originària d’Amèrica del Nord, altament competitiva, de creixement ràpid i amb una elevada taxa de fecunditat i capacitat per desenvolupar biotips resistents a herbicides. De fet, pot reduir dràsticament la producció de cultius gràcies a la seva adaptabilitat i producció prolífica de llavors. És una espècie de difícil maneig que, sumat a la reducció de matèries actives per al seu control, fa que la detecció precoç juntament amb sistemes d’alerta eficaços siguin la clau per a la contenció i el control d’aquesta planta invasora.
La seva presència a Catalunya
L’estiu de 2018 és van detectar a Catalunya les primeres infestacions d’Amaranthus palmeri en camps de blat de moro. Actualment la mala herba està localitzada majoritàriament a la comarca del Segrià on s’han detectat infestacions que han provocat pèrdues de rendiment importants en el cultiu. Es comencen a detectar alguns focus i plantes aïllades en camps dels municipis de la Noguera, Pla d’Urgell i també alguna planta a Osona.
Actualment, es troba afectant més de 200 ha dels municipis d’Alguaire, Almacelles, Almenar, Benavent de Segrià, La Portella, Lleida, Menàrguens, Torrefarrera, Torre-Serona i Vilanova de Segrià.
El control d’Amaranthus palmeri i la seva problemàtica
Tenint en compte les característiques descrites d’A. palmeri, per controlar-lo en el cultiu de blat de moro, resulta pràcticament obligatòria la utilització d’herbicides. Entre les matèries actives autoritzades per al seu ús en blat de moro a Espanya se sap que s-metolaclor, dimentenamida-p, isoxalflutol entre d’altres resulten eficaces per al control d’A. palmeri en altres països. Per la dificultat d’obtenir eficàcies satisfactòries amb una única aplicació sol ser necessària una en preemergència i una altra en postemergència per a les fuites o emergències posteriors.
Molts dels formulats herbicides autoritzats al cultiu del blat de moro presenten limitacions normatives pel risc de generar residus, entre les quals destaquen l’obligació de deixar franges de seguretat respecte de masses d’aigua superficials o la prohibició de repetir l’ús d’una matèria activa en una mateixa parcel·la durant diverses campanyes. Això suposa una complicació més per a la gestió d’A. palmeri, ja que no n’hi ha prou només amb disposar de matèries actives eficaces sinó que en cal disposar de suficients per poder plantejar una estratègia a diversos anys vista i poder alternar matèries actives. Algunes, usades en preemergència, només es poden aplicar una vegada cada 3 anys en un mateix camp. És el cas de s-metolaclor o terbutilazina. Mentre que petoxamida i algun formulat que conté isoxaflutol tenen la limitació de 1 aplicació cada 2 anys a una mateixa parcel·la.
Una possible estratègia per al control de l’expansió d’A. palmeri a Catalunya
L’any 2023 es va dur a terme un assaig a una parcel·la de la localitat d’Almenar. Es tracta d’una parcel·la que se sap que està infestada per A. palmeri i que tenia una infestació uniforme el 2022 a la part on es va realitzar l’assaig. El sol es gestiona amb conreu mínim sense volteig i amb ormeigs de cultiu vertical tipus vibrocultor abans de la sembra del blat de moro. El reg és per aspersió. La sembra es va realitzar després de la collita d’ordi al mes de juliol.
Als resultats es pot observar que entre els productes testats, els que presenten unes millors eficàcies per al control d’A. palmeri son els que incorporen dimetenamida-p. La majoria de combinacions que contenen aquesta substància presenten eficàcies superiors al 90% en preemergència. Es tracta d’una matèria activa que actualment no té restriccions normatives quant a la repetició del tractament en anys successius. Tembotriona+tiencarbazona combinada amb dicamba aporta bons controls en postemergència precoç d’A. palmeri. Es tracta de l’única alternativa amb eficàcies acceptables en postemergència properes al 90%. A les aplicacions de dicamba en postemergència s’observa una resposta al contingut de dicamba en els diferents tractaments, obtenint-se major eficàcia com més matèria activa s’aplica.
Amb els resultats observats es constata que amb infestacions altes no es pot plantejar una estratègia amb un únic tractament en preemergència o postemergència sinó que cal una seqüència de tractaments de pre i de post amb els herbicides que actualment estan registrats per al cultiu de blat de moro.
Una curiositat sobre el control del blet del panís: els microplàstics
L’augment de les invasions de plantes exòtiques representa una amenaça important per a la biodiversitat global i l’estabilitat dels ecosistemes. Tanmateix, la presència de microplàstics com a factor d’estrès ambiental podria afectar les interaccions entre les espècies invasores i les autòctones en una comunitat vegetal invasora. En un estudi (Meng et al., 2024), es van investigar sistemàticament els impactes del polietilè i el polipropilè en les comunitats de plantes invasores envaïdes per Amaranthus palmeri a través del banc de llavors del sòl. Els resultats van il·lustrar que els microplàstics van disminuir notablement l’alçada i la biomassa de la comunitat, i van alterar l’estructura de la comunitat; els microplàstics en dosis baixes podrien augmentar de manera destacada la resistència a la invasió de la comunitat, però van reduir l’estabilitat de la comunitat. L’amplada del nínxol i la superposició del nínxol d’A. palmeri va disminuir quan es va exposar a microplàstics en dosis altes. El polipropilè tenia el potencial de reduir la diversitat de la comunitat vegetal invasora. El model d’equacions estructurals va revelar que l’addició de polipropilè podria canviar el contingut total de fòsfor del sòl, cosa que conduiria a una reducció de l’estabilitat de la comunitat.
Fonts:
- Castro, A. I., Mesías-Ruiz, G. A., Llenes, J. M., Borra-Serrano, I., Dorado, J., Recasens, J., & Peña, J. M. (2024). DIGINVASIVE: Sistema de Alerta y Control de especies invasoras. Caso de estudio: Amaranthus palmeri. Revista de Ciências Agrárias, 47(1), 195-200. https://doi.org/10.19084/rca.34978
- Manicardi, A., Marin, G. M., Llenes, J. M., Montull, J. M., Araujo, A. L. S., Gaines, T. A., … & Farré, J. T. (2024). Caracterización de resistencia a los inhibidores de la ALS y EPSPS en poblaciones españolas de Amaranthus palmeri. Revista de Ciências Agrárias, 47(1), 268-272. https://doi.org/10.19084/rca.35013
- Llenes, J. M., Montull, J. M., & Bellver, J. (2024). Ensayo de diferentes estrategias de control de Amaranthus palmeri con herbicidas en el cultivo de maiz en Cataluña. Revista de Ciências Agrárias, 47(1), 212-216. https://doi.org/10.19084/rca.34987
- Meng, Z., Mo, X., Meng, W., Hu, B., Liu, B., Li, H., … & He, M. (2024). Microplastics could alter invasive plant community performance and the dominance of Amaranthus palmeri. Science of the Total Environment, 912, 169275. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2023.169275
- extensius.cat
- Imatges: agricultura.gencat.cat
Flora ornamental y biodiversidad de Barcelona 