El fruit del plàtan i el vent s’alien per fer la guitza per Sant Jordi. El plàtan (Platanus × hispanica,1 Platanus orientalis var. acerifolia2 o Platanus × acerifolia3 segons l’autor/obra que es consulti) genera un pol·len altament al·lergogen. Els grans que cauen i floten a l’ambient durant la primavera molts cops es queden entre els pèls que tenen les fulles juvenils i, juntament amb el borrissol dels fruits, es produeix una sinergia negativa que afecta les vies respiratòries i cutànies.
El plàtan a Barcelona
Aquest arbre és un dels més comuns al terme municipal de Barcelona (inclosa la serra de Collserola) amb 93.212 exemplars (6,6% de la població total) i també dins l’àrea urbana amb 18.744 exemplars (8,8% de la població de verd urbà). De fet, si considerem el global públic (trama urbana i parcs) l’espècie més representativa és el plàtan, element emblemàtic de la ciutat, amb gairebé 49.300 individus, un 20,8% del total.
De fet, el Pla del verd i de la biodiversitat (2013-2020) ja advertia sobre el pol·len i el plàtan especialment:
La vegetació, tanmateix, té associades algunes afectacions a la salut en el cas d’aquelles persones sensibles al pol·len de determinades espècies. El 98% del pol·len anual de Barcelona pertany a la categoria de pòl·lens amb capacitat de desencadenar al·lèrgies respiratòries. El 87% correspon a espècies cultivades als parcs i jardins de la ciutat; el de plàtan és el més abundant i representa el 38% del pol·len total, seguit del de l’olivera i el de la troana. Malgrat tot, la sensibilització més freqüent és als àcars de la pols.
Per aquest motiu, dins el catàleg d’accions del Pla, l’acció 7.4 de la Línia 7 (Augmentar el coneixement per a la gestió i la conservació del verd i de la biodiversitat), ja pretenia minimitzar els efectes de les al·lèrgies produïdes per la vegetació sobre la població sensible.
Els Plans vigents de gestió d’espècies al·lergògenes
El Pla director de l’arbrat de Barcelona 2017-2037 fa palès alguns inconvenients dels arbres, entre ells les al·lèrgies:
Alguns d’aquests inconvenients, o dits altrament en el sector de l’arboricultura, desserveis, són la generació d’al·lèrgies, les emissions de COV (compostos orgànics volàtils), la capacitat invasora, els efectes negatius sobre el paviment, la presència de fulles, flors i fruits a les voreres…
Per això, el propòsit és fer una bona planificació, diversificant les espècies i evitant aquelles més problemàtiques, ja que el Pla pretén maximitzar els beneficis minimitzant tant com es pugui els inconvenients.
Cal fer esment, també, que el punt 81 de l’Acció 14 del desplegament del Pla Natura Barcelona 2021-2030 preveu:
Elaborar i fer pública una avaluació de l’impacte global de la natura sobre la salut de la ciutadania que consideri els serveis com la salut mental i el benestar, la millora de la qualitat de l’aire, la reducció del soroll, la reducció de la calor… i els desserveis com les al·lèrgies o l’emissió de compostos orgànics volàtils (COV).
Beneficis ecosistèmics del plàtan
Malgrat els inconvenients que presenta aquesta espècie, com ara l’important nivell d’emissions de compostos orgànics volàtils (COV), especialment d’isoprè, que genera dins l’entorn del bosc urbà, també gaudeix de certs avantatges com ara la resistència a la contaminació atmosfèrica, i la seva capacitat d’atraure fauna com ara pol·linitzadors (recordem que es pol·linitza per l’aire del vent) i vertebrats (la poda i l’edat dels exemplars n’han format cavitats on s’hi poden refugiar i nidificar ocells de gran embergadura com el mussol i el gamarús).
Relatiu a la contaminació atmosfèrica, és interessant destacar que el plàtan emmagatzema i segresta la major quantitat de carboni (aproximadament 23,9% del total de carboni emmagatzemat i 17,3% de tot el carboni segrestat) en comparació a altres arbres plantats també a Barcelona. 4
La següent taula ho resumeix de forma molt visual:
I la relació entre serveis ecosistèmics/valoració econòmica del plàtan també s’ha de tenir en compte:
Fonts:
- Marlès, J. & Cardellach P. (2023). Guia de la flora urbana dels Països Catalans (2023). Cossetània Edicions.
- Arbres per viure. Pla director de l’arbrat de Barcelona
- Pla Natura Barcelona 2021-2030
- Pla del verd i de la biodiversitat (2013-2020)
- Orellana Asenjo, G. J. (2022). Los servicios ecosistémicos del arbolado urbano: caso de estudio Barcelona (M. D. Grau Vilalta) [Projecte Final de Màster Oficial, UPC, Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, Departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC]. https://hdl.handle.net/2117/378713
- Guia de la flora urbana dels Països Catalans ↩︎
- Guia il·lustrada per a conèixer els arbres ↩︎
- Arbres per viure. Pla director de l’arbrat de Barcelona i Árboles urbanos. Guía visual de identificación ↩︎
- Platanus × hybrida és un sinònim dels noms científics citats a les notes 1, 2 i 3. ↩︎
Flora ornamental y biodiversidad de Barcelona 