Aiguats a Barcelona
L’episodi de pluges torrencials que han deixat dos morts i un desaparegut han escombrat bona part de Catalunya des d’aquest dissabte al vespre. De nit i matinada, els forts aiguats han caigut amb força a la zona metropolitana sud, amb greus inundacions en ciutat com Barcelona, l’Hospitalet. A Cornellà, on caigut més de 300 litres per metre quadrat, també s’han inundat carrers, carreteres i baixos, i també en alguns punts de Barcelona.
A l’estació de Sants ha entrat aigua a tres vies d’alta velocitat sense acumulacions. «L’aigua que està caient a Barcelona és terrible», ha dit el ministre de Transports, Óscar Puente, que ha publicat imatges de les andanes inundant-se. L’estació ha obert tota la nit i hi han dormit 500 persones que no tenien com tornar a casa, perquè es va suspendre la circulació de trens.
El temporal ha deixat a la ciutat de Barcelona una inundació a l’Hospital de la Vall d’Hebron, prop de 2.000 veïns sense llum en diversos barris, i tots els parcs i jardins tancats durant tot el dia per prevenció. A banda, el metro i el transport públic va recuperant la normalitat, tot i que algunes boques de metro no estan operatives.
El barri del Raval encapçala les acumulacions de pluja amb 178,3 litres per metre quadrat. El temporal deixa carrers inundats, evacuacions, passatgers atrapats i manté suspesos Rodalies i FGC durant una matinada amb avís màxim de Meteocat.
¿Què és un sistema convectiu de mesoescala?
Santi Segalà, responsable de predicció del Meteocat, va explicar que tots els models de predicció apuntaven a la creació del que tècnicament s’anomena un sistema convectiu de mesoescala (SCM), la qual cosa podria provocar un minihuracà mediterrani.
Els sistemes convectius de mesoescala són:
Sistemes de núvols i de precipitació juntament amb la seva circulació associada que inclou un grup de cumulonimbus durant la major part de la vida del sistema. El grup de cumulonimbus ha de romandre durant les diferents fases de vida dels núvols que el constitueixen (almenys dues hores) i ha de contribuir en algun moment a formar un flux d’aire calent de la troposfera superior. A més, els corrents descendents a escala convectiva s’han de barrejar, en algun moment, per formar una zona continuada d’aire fred a la troposfera baixa. Normalment la precipitació estratiforme extensiva provindrà del flux sortint, evaporant-se en major o menor mesura abans darribar al sòl. (Zipser, 1982)
Dit d’una altra manera: sota condicions d’extrema inestabilitat i forçament acoblat, es generen gegantins cumulonimbus que, amb gran freqüència, s’organitzen en Sistemes Convectius de Mesoescala (SCM), estructures de llarga durada capaces de mantenir-se estàtiques per regeneració contínua i provocar les precipitacions torrencials i les catastròfiques inundacions pròpies de l’impacte de les DANA a la costa mediterrània.
La capacitat màxima de retenció d’aigua atmosfèrica pràcticament es duplica per cada 10ºC d’augment tèrmic. Aquesta no linealitat explica per què els fluxos de vent absorbeixen tanta energia (com calor latent o aigua precipitable) al creuar mars anòmalament càlids, establint les bases físiques per al desenvolupament explosiu d’aquests sistemes convectius de mesoescala.
Fonts:
- rac1.cat
- elpuntavui.cat
- catalunyapress.cat
- 3cat.cat
- Imatge: liniaxarxa.cat
- García Fernández, Ó. (2026). Depresión Aislada en Niveles Altos (DANA): estudio del evento de Valencia en Octubre del 2024 (Bachelor’s thesis).
- Molina, J. J. C. (2000). Los sistemas convectivos de mesoescala y su influencia en la España Mediterránea. Papeles de Geografía, (32), 29-44.
